11 minutes and 10 grapes, 2021-2022
11 minutes and 10 grapes va sobre provar els límits del meu propi cos. Es tracta de posar-se davant d'una càmera i somriure durant 9, 11 i 13 minuts. Es tracta d'apilar 10 i 12 raïms a la boca o posar 10 i 14 pinces de roba a la cara. També es tracta de no respirar, mirar fixament sense parpellejar i obrir la boca amplament.
Un cop vaig experimentar amb això, em vaig adonar que el vídeo del somriure era el més interessant. Somriure durant molt de temps. Estrany, oi? Somriem constantment. En les fotos, quan coneixem / saludem algú, quan estem feliços ... la llista és infinita. Però, hauríem de somriure en una foto encara que no estiguem feliços? Sembla que somriure quan et fotografien és una mena de regla no escrita.
Com que experimentava amb el meu cos, vaig pensar que podria ser interessant experimentar amb una nova tècnica. Volia crear un espai personal on l'espectador es connectés només amb el vídeo, així que vaig decidir utilitzar la realitat virtual. Vaig generar un entorn de 360° amb la meva cara (multiplicada per 3) perquè l'espectador es sentís envoltat per mi somrient (i lluitant) durant 13:20 minuts.
El so també és important. A mesura que passa el temps, la sensació de somriure es fa cada vegada més incòmoda i és particularment notable en la respiració. Estic molt interessada en les reaccions de l'espectador. És avorrit? És incòmode? És estrany? Sents que et miren? Pots resistir-te a no somriure? O potser també podries somriure durant 13:20 minuts?
Per acabar, també hi ha un flipbook de 100 pàgines amb fotogrames de les gravacions.
Un cop vaig experimentar amb això, em vaig adonar que el vídeo del somriure era el més interessant. Somriure durant molt de temps. Estrany, oi? Somriem constantment. En les fotos, quan coneixem / saludem algú, quan estem feliços ... la llista és infinita. Però, hauríem de somriure en una foto encara que no estiguem feliços? Sembla que somriure quan et fotografien és una mena de regla no escrita.
Com que experimentava amb el meu cos, vaig pensar que podria ser interessant experimentar amb una nova tècnica. Volia crear un espai personal on l'espectador es connectés només amb el vídeo, així que vaig decidir utilitzar la realitat virtual. Vaig generar un entorn de 360° amb la meva cara (multiplicada per 3) perquè l'espectador es sentís envoltat per mi somrient (i lluitant) durant 13:20 minuts.
El so també és important. A mesura que passa el temps, la sensació de somriure es fa cada vegada més incòmoda i és particularment notable en la respiració. Estic molt interessada en les reaccions de l'espectador. És avorrit? És incòmode? És estrany? Sents que et miren? Pots resistir-te a no somriure? O potser també podries somriure durant 13:20 minuts?
Per acabar, també hi ha un flipbook de 100 pàgines amb fotogrames de les gravacions.